El passat dijous, 29 de febrer, vàrem fer la jornada de vaga proposada per a començar a canviar les coses.
Ara la pilota és a la teulada dels sindicats d’acompanyament de l’AEB. És convenient recordar que ells no es van adherir ni donar suport a la jornada de vaga que vàrem proposar LA INTERSINDICAL, SEC, ELA i CIG, però, malgrat això, nosaltres sí que donarem suport i participarem activament de les seves propostes de jornades de mobilització per sumar el màxim de força i construir un escenari més propici per a la negociació/conflicte basat en la globalitat de la situació del sector, lluny de la dictadura de la immediatesa i les minses millores econòmiques que es puguin aconseguir.
L‘AEB ha demostrat que no està disposada a dialogar amb tots els actors, que no vol entrar a tractar el benestar de les plantilles. Per a nosaltres aquest és, precisament, el terreny de joc i els salaris només són una part d’una problemàtica molt més àmplia, la qual no pensem abandonar.
Perquè no es tractava d’una vaga o una altra. Es tracta d’encarar la situació d’un conflicte que existeix i que ve de lluny d’una manera diferent. On cal que la patronal i les empreses interpretin que hi ha prou gent determinada a defensar els seus drets amb l’eina de la qual disposem, la vaga. A partir d’aquell moment, actuaran d’una altra manera.
La vaga cal fer-la els dies i moments que afecten l’empresa i els clients perceben que hi ha un conflicte, un problema que, de retruc els afecta. Els controladors aeris fan vaga a l’agost per aquest motiu. Les vagues a la banca també han de ser els dies que tinguin més incidència.
No canviarem les coses amb una jornada de vaga, per això la d’ahir no és sinó la primera de moltes. I La Intersindical hi serem sempre.
Amb qui calgui,
Fins on calgui,
Els cops que calgui!
La Intersindical
En la defensa dels drets de tothom!
