Bon dia,
Vull començar indicant que intervindré en català, perquè és un dret que tenim els territoris de parla catalana, com ho és el País Valencià. I a més, personalment crec és un deure fer-ho pels que ho defensen dia a dia de l’única manera possible: usant-la.
Dit això, em presento, El meu nom és Vicenç Garcia i estic avui i aquí en condició d’accionista amb dret a vot, però sobretot com a empleat, delegat de personal i secretari general de la secció sindical de La Intersindical a Banc Sabadell, amb més del 20% de la representació legal dels treballadors al principat.
Malgrat accedir com a accionistes i representar, també, a companys que ens han cedit el seu vot, no venim a interpel·lar als grans tenidors d’accions, depredadors econòmics dels quals no esperem res. Als petits accionistes els diem que no serveix de res lluitar amb les seves cartes, per tombar-los caldrien més de 2 milions i mig de vots.
Sí que vull interpel·lar a la mesa que presideix aquest acte, perquè està en les seves mans millorar les condicions laborals. Per una banda, si volen, poden millorar la retribució salarial, començant per no aplicar les absorcions que els permet el conveni. Si volen, poden millorar les condicions de treball ajustant les càrregues a la capacitat real que fixa la quantitat de personal i el que dura la jornada. Si volen, poden invertir a millorar condicions materials de treball per reduir els temps d’espera. Si volen, poden. Però no volen.
Perquè no és acceptable la pèrdua de poder adquisitiu que hem tingut en la vigència del conveni actual. Entre un 8% i un 11% -depenent si han pogut absorbir o no la pujada de conveni-.
No és acceptable que hi hagi unitats de treball i oficines amb una carència de mans necessàries per a desenvolupar la feina amb solvència, qualitat i dignitat.
No és acceptable que repercuteixi en els empleats l’ús d’equips obsolets, una capacitat tecnològica insuficient, i uns sistemes amb més errors i més demora en la correcció gràcies a l’Outsourcing.
No és acceptable que les condicions amb què treballem i com tracta el Banc als clients siguin els principals detonants de les reaccions violentes de part de la clientela. També sovint maltractada.
No és acceptable que un 18% de companys manifestin que no tenen l’energia necessària per anar cada matí a l’oficina. Que no és broma això! Són 2.000 persones amb la motivació per terra i, per tant, molt a prop de petar. Cal remarcar que darrere d’aquestes xifres hi ha persones. La vida de cada d’una d’elles importa i gran part de les situacions que pateixen són responsabilitat de l’empresa.
És per això que els hi dic que el conflicte empresa-treballadors hi és. Hi serà sempre, especialment amb la mentalitat de maximitzar beneficis, i de repartir-los entre l’alta direcció alhora que es retallen en el gruix de treballadors. És indecent la pujada de sous que proposen pels alts directius mentre tenen la intenció d’absorbir -com fan des de fa molt- el complement de beneficis 2022, malgrat haver patit un increment de més del 200% respecte al 2021. De fet, la seva proposta de pujada de salaris pels alts directius és pornogràfica. Fins i tot ho és el seu sou. Com podem acceptar que el màxim responsable cobri més de 100 vegades més que la persona que menys cobra a l’empresa?
I els hi diem que ens tindran sempre davant. De vostès depèn que sigui en una mesa negociadora o en altres formes.
Finalment, i el més important, vull interpel·lar a la resta de companys, també als altres representants dels treballadors. No ens enganyem, el conflicte existeix, existirà sempre. I només avançarem quan l’encarem i ho fem amb força.
El conflicte té dos fronts: El conveni col·lectiu i els acords d’empresa. Del conveni cal millorar molts aspectes: eliminació de l’article que permet les absorcions, mecanismes per a garantir pujades salarials en cas de desviació de la inflació, i molts més, que anirem explicant pròximament. Pel que fa a l’empresa, insistim a dir que volem negociar i acordar, i aparcar definitivament la súplica i -quan l’empresa vol-, la concessió.
I voldria recordar que els moments de crisi, com el que estem vivint, serveixen per veure més clar a quina classe pertanys. Només els rics en surten més rics. I qui ha perdut poder adquisitiu és la classe treballadora. Ja hi ha companys amb dificultats econòmiques.
La força que cal per encarar el conflicte amb l’empresa, la tindrem en el moment que anem tots els treballadors junts i determinats. Llavors aconseguirem capgirar la situació actual. És per això que vull manifestar que La Intersindical estem i estarem al seu costat per ajudar a organitzar-ho.
Moltes gràcies.
La Intersindical – Secció sindical del Grup Banc Sabadell
ADDA, Auditori de la Diputació d’Alacant
Alacant, 23 de març
